2 min
BarcelonaA la carta que va enviar dimarts a l'Europol, el govern espanyol va subratllar que les úniques organitzacions que considera terroristes són ETA i Resistência Galega (RG). Un argument per desvincular l'independentisme català del terrorisme després d'incloure algunes de les seves accions, com escarnis i crema de banderes espanyoles, en l'informe. Aquesta és una de les condicions que Junts ha posat damunt la taula per negociar la investidura de Pedro Sánchez. ¿Però qui és, o més ben dit, qui era, aquest segon grup? RG va ser una organització armada independentista gallega d'extrema esquerra, creada el 2005 a partir d'un manifest amb el mateix nom i que es va dissoldre el 2014. Com ETA, doncs, ja fa uns quants anys que no està operativa.
Resistência Galega va agafar el relleu de diferents grupuscles armats que van actuar a Galícia des de la dècada dels 70 com el front militar de la Unión do Povo Galego (UPG), que forma part de la coalició del BNG, la Liga Armada Galega (LAG), Loita Armada Revolucionaria (LAR) i l'Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC), que és l'únic amb dues morts al darrere (un agent de la Guàrdia Civil i un client d'una discoteca on es va activar una bomba abans d'hora). De fet, l'Audiència Nacional situa l'origen d'aquest grup quan Antón García Matos, conegut popularment com a Toninho, emprèn el 2005 la refundació de l'EGPGC, organització on va militar i per la qual ja va passar per la presó.
Toninho va ser un dels sis detinguts el 1988 després que aquest grup col·loqués un artefacte explosiu al xalet del president de Galícia, Manuel Fraga. L'expresident gallec també va estar en el punt de mira de Resistência Galega, que el 2011 va col·locar un artefacte a la casa que tenia a Vilalba, just un any abans de morir. La sortida, precisament, de l'exlíder d'AP de la Xunta de Galícia el 2005, arran de la gestió de la tragèdia del Prestige i la formació d'un govern bipartit entre el PSG i el BNG, no va suposar cap impediment perquè l'independentisme radical gallec tornés a fer ús de la violència contra bancs, energètiques, empreses de treball temporal, immobiliàries i seus del PP. En els seus nou anys d'història, aquesta organització va cometre una quarantena d'atemptats, l'últim dels quals va ser el 2014 a l'Ajuntament de Baralla, on governaven els populars i que va causar nombrosos danys materials.
L'empresonament d'alguns dels seus membres i la detenció el 2019 de Toninho i la seva parella, Asunción Losada Camba, que feia tretze anys que estaven en recerca i captura i que vivien en una masia abandonada al municipi de Fornelos (Pontevedra), van representar la fi de l'organització. Els seus dos líders van acceptar una pena de 28 anys i 3 mesos de presó després de reconèixer els delictes que els imputaven i veure rebaixada, així, la condemna.
Així es posava el punt final a una organització que mai reivindicava les accions i propugnava una resistència anònima sense noms ni sigles. Això ha fet que diverses personalitats i partits n'hagin fins i tot qüestionat l'existència i que el jutge de l'Audiència Nacional Ramón Sáez, en un judici contra els autors d'un atemptat, emetés un vot particular rebatent que Resistência Galega pugui tenir les característiques d'una banda terrorista com defensa l'Estat.
