Gest de Sánchez per la investidura: desvincula independentisme de terrorisme davant l'Europol

2 min

Barcelona"No es pot negociar amb qui, en la directiva en què es fixen els objectius d'intel·ligència per als cossos policials, ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista i que demana a l'Europol que ens tracti de terroristes", advertia l'expresident Carles Puigdemont durant la conferència que va fer a Brussel·les per fixar les condicions per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. L'eurodiputat de Junts reclamava, d'aquesta manera, reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l'independentisme.

Només vint dies després, el govern espanyol ha demanat a l'Europol "clarificar la naturalesa dels extremismes violents" amb l'objectiu de desvincular l'independentisme del terrorisme, tal com va quedar recollit en l'informe anual de l'agència policial sobre la situació del terrorisme a la UE. Segons ha avançat El Mundo, l'executiu espanyol ha enviat a l'Europol una carta en què trasllada "totes les circumstàncies per clarificar la naturalesa dels extremismes violents referenciats i la seva classificació com a tals segons els estàndards internacionals en la matèria". 

L'informe que vinculava l'independentisme al terrorisme era el de la Situació i Tendències del Terrorisme a la UE, publicat al juny, i apuntava l'independentisme català i el basc com "els més actius i violents" de l'Estat. La carta, que signa el director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), Manuel Navarrete, i va dirigida a la directora executiva de l'Europol, Catherine De Bolle, remarca que "en l'actualitat les úniques organitzacions declarades terroristes pels tribunals espanyols són ETA i Resistência Galega" i que per això apareixen en l'epígraf número 3. El número 4, argumenta, parla "d'extremismes violents", i és aquí on, explica, van traslladar a l'Europol "dinàmiques que duen a terme determinats col·lectius, entre els quals se cita els independentistes, relatives a la realització d'escarnis i crema de banderes espanyoles". Aclareix, però, que en "cap cas" aquestes activitats poden tenir relació amb el terrorisme". En aquest sentit, fonts del govern espanyol han assegurat que no s'ha qualificat mai "cap moviment independentista de grup terrorista".

L'Europol va culpar l'Estat

Durant la presentació de l'informe, el director de l'Europol, Jean-Philippe Lecouffe, en resposta a l'eurodiputada d'Esquerra Diana Riba, va fugir d'estudi i va recordar que l'informe recollia la informació que transfereixen els estats membres. "L'Europol després comprova que les dades siguin fefaents, però no és l'Europol qui els defineix. [...] El marc normatiu de cada estat membre és diferent, i per això els toca als estats membres definir els fets que ens comuniquen", va justificar Lecouffe.

Riba va criticar que des del 2017 fins ara cap dels informes anuals de l'Europol havia "comès una difamació d'aquest estil" i va acusar el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, d'estar "creant un marc per justificar davant de la Unió Europea una intensificació de la repressió contra l'independentisme".