El PP i Vox segellen el control de l'Espanya autonòmica

MADRIDCastella i Lleó, el País Valencià, Extremadura i ara l'Aragó. Són les comunitats autònomes on el Partit Popular i Vox governaran de bracet. L'últim acord s'ha segellat aquest mateix divendres a Saragossa. El PP ha cedit a l'extrema dreta una vicepresidència i dues conselleries, la d’Agricultura i Desenvolupament Territorial, i la de Despoblació i Justícia. Alejandro Nolasco, líder de Vox a l'Aragó, serà el vicepresident de la comunitat que a partir d'ara presidirà el popular Jorge Azcón.

El govern canvia de mans com tot apuntava després de les eleccions del 28 de maig. De fet, el polèmic Javier Lambán (PSOE), president de l'Aragó entre el 2015 i el 2023, ja havia començat a fer les maletes en direcció al Senat, on arribarà per designació del Parlament aragonès.

La firma de l'acord de govern s'ha celebrat aquest divendres al migdia a les Corts aragoneses. El líder del PP i futur president de l'Aragó no hi ha assistit. En el seu lloc hi ha participat la portaveu de la formació al Parlament aragonès i número dos del partit, Ana Alós, que s'ha fotografiat amb Alejandro Nolasco. Fonts del PP aragonès expliquen que s'ha fet així per "igualar la representació". Nolasco també és portaveu de Vox al Parlament aragonès.

"L'acord constitueix un govern sòlid que vol deixar enrere els errors de l'esquerra. Serà un dic de contenció en la defensa per la igualtat de tots els espanyols i, sobretot, de tots els aragonesos", ha dit Alós després de la firma. "Significa el fi del sectarisme polític", ha afegit Nolasco, que ha carregat contra Lambán. Des del PSOE, la portaveu Pilar Alegría ha titllat el pacte de "vergonyós".

Derogació de la llei de memòria democràtica

El pacte es recull en un document de 13 pàgines que engloba 10 àrees i una vuitantena de punts. Alguns dels eixos "estratègics" són "la llibertat, la defensa d'una fiscalitat justa, la protecció de la dona i la família, la seguretat dels ciutadans i la potenciació de la cultura i tradicions [aragoneses]", entre altres.

En particular, PP i Vox ja han anticipat una rebaixa dels impostos autonòmics, així com la derogació de la llei de memòria democràtica aragonesa. També eliminaran "les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística" i "revisaran" la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó per "prevenir interpretacions interessades". Aquesta norma reconeix la realitat trilingüe de l'Aragó, amb el castellà com a llengua "majoritària i oficial" i l'aragonès i el català com a "llengües pròpies".

Pel que fa a la violència masclista, el document recull "el compromís absolut en la lluita contra la violència masclista, reclamant més mesures dures contra agressors i assassins", i s'allunya, doncs, d'altres expressions que s'han fet servir els darrers mesos per part de representants de Vox. Ara bé, també introdueix que busquen "promoure polítiques que persegueixin erradicar la violència domèstica o intrafamiliar". Alós ha defensat que "no és contradictori". L'acord també inclou una "reforma" de la llei trans aragonesa, que el PP va votar favorablement en el seu moment, i no fa cap referència al canvi climàtic, ni en l'apartat dedicat a l'agricultura, medi rural i territori que, com en la resta de pactes autonòmics, ha acabat en mans de Vox.

Les Corts aragoneses, en mans de Vox

Les eleccions generals havien alentit les negociacions entre el PP i Vox a l'Aragó, que, de fet, ja van acordar el repartiment de rols a les Corts amb la presidència per a Vox. "No es podia acordar en quatre dies", ha expressat el líder de Vox, sobre l'endarreriment de l'acord, i ha celebrat haver "deixat enrere" els "esculls".

A l'Aragó, a diferència de Múrcia o Extremadura en un primer moment (la líder del PP extremeny, María Guardiola, va acabar claudicant i pactant amb Vox), Azcón s'havia obert sense embuts a una entrada de l'extrema dreta al govern. La setmana passada no descartava "cap escenari de futur".

A més, malgrat que el PP aragonès també s'havia acostat a Terol Existeix –el PP s'ha acostat a partits regionalistes per intentar desprendre's de Vox–, els números no sortien. Els de Tomás Guitarte van oferir la seva abstenció, però una de les condicions de la formació aragonesa era, precisament, que Vox no entrés al govern autonòmic.

Els comicis autonòmics van provocar la desaparició de Ciutadans a les Corts aragoneses i, en conseqüència, l'auge de vots tant a la dreta (de 16 a 28 escons el PP) com a l'extrema dreta (de 3 a 7 escons). Malgrat que en aquest cas els socialistes van mantenir el tipus (el PSOE només va perdre un escó i Podem va entrar al Parlament per primer cop), PP i Vox plegats sumen majoria absoluta (34 escons). Tenint en compte els precedents, tot apuntava a un desenllaç en forma de coalició.

Amb aquest acord es va tancant el trencaclosques dels governs autonòmics allà on hi va haver eleccions el maig passat. Les forces polítiques tenien fins al 26 d'agost per figurar el pacte i evitar una repetició electoral. En aquests moments, Múrcia és l'única comunitat on un acord similar s'està resistint: el president en funcions, el popular Fernando López Miras, es nega a una entrada de Vox al govern autonòmic.