El “no” de Concòrdia en 4 claus

La formació regeneracionista considera que el text ja tancat liquida l’autorització prèvia de les inversions estrangeres i el sistema de quotes migratòries, comportarà competència “deslleial” amb els professionals autòctons i obligarà a privatitzar Andorra Telecom.

El “no” de Concòrdia al pacte d’Estat per al seguiment de les negociacions de l’Acord d’associació es veia venir des que al juny, quan tocava rubricar-lo, es van posar de perfil i van diferir la decisió a l’inici del nou curs. L’assemblea extraordinària convocada ad hoc dilluns a la nit va dir efectivament que no, i per unanimitat, i ahir era el dia de donar explicacions.  Tres, per concretar, segons les va resumir el conseller general i líder de la formació, Cerni Escalé. I una quarta de regal.

Sosté d’entrada que, tal com està formulat, el text fins ara tancat –un 80% de l’acord, segons els seus comptes– comportarà inevitablement la liquidació del règim d’autorització prèvia de la inversió estrangera. “L’acord suposa la culminació d’un procés d’obertura econòmica en la nostra opinió fallit perquè no ha comportat la diversificació que es buscava i no ha atret projectes d’alt valor afegit”. Ben al contrari, i com no s’han cansat de repetir, l’obertura s’ha concentrat segons ells en el sector immobiliari i és la causa primera de l’increment “desmesurat” de la construcció i dels preus del lloguer.

No només això: l’acord d’associació impedirà establir quotes que discriminin els ciutadans europeus a l’hora d’adquirir un habitatge i és també incompatible, diu Escalé, amb el gravamen que dilluns augurava la ministra Marsol: “a un ciutadà espanyol que vulgui comprar un pis a Andorra no se li podrà aplicar un impost que no recaigui també sobre els nacionals”.

El segon motiu per al “no” categòric de Concòrdia és la competència “deslleial” que hauran de suportar els professionals autòctons per la lliure prestació de serveis: “ens serà molt difícil impedir que professionals catalans, per exemple, puguin entrar al nostre mercat i oferir-hi els seus serveis”. Val a dir que en aquest punt Escalé no va explicar què té de “deslleial” prestar serveis en les mateixes condicions, tot i que va apel·lar al procés de “substitució” d’empreses i professionals nacionals per altres d’estrangeres que segons ell ja s’ha començat a produir.

El tercer argument que fonamenta la posició dels regeneracionistes és la “impossibilitat”, diu Escalé, “de mantenir de forma indefinida el sistema de quotes migratòries”. I això, segons ell, tindria conseqüències indesitjades “perquè estem parlant d’un territori, el de la Unió Europea, on viuen 550 milions de persones. Imaginem que només el 0,0001% decidissin venir, ja seria inassumible per a un país de 80.000 habitants”.

Adeu a Andorra Telecom
I per rematar-ho, Andorra Telecom. “La Comissió ha sigut molt clara i l’acord, tal com ara està, ens obligaria a privatitzar l’operador, i això comportaria perdre transferències per valor de 40 milions anuals, aproximadament, que ajuden a eixugar el dèficit de les finances públiques. El Govern encara no ha explicat com preveu compensar aquesta sagnia”.

Autorització prèvia, lliure prestació de serveis, quotes migratòries i Andorra Telecom són segons Escalé les línies vermelles que la Comissió ha deixat clares en el text fins ara negociat i “tancat”. Insisteix Escalé que es tracta del 80% del total i que per tant ja es pot intuir quin en serà el resultat final. “Nosaltres no hi estem d’acord, i pert tant no podem participar-hi. Seria hipòcrita per part nostra asseure’ns a negociar un text amb el qual ja sabem que no estem d’acord”.
Això, pel que fa al contingut. Però és que ja altres qüestions d’ordre institucional que també són indigeribles per als regeneracionistes. Les va desgranar el conseller general Pol Bartolomé, i la primera és el desacord total amb la composició del comitè mixt que haurà de supervisar i coordinar la implementació de l’acord: “Se n’ha exclòs el Consell General, i això és inassumible per a Concòrdia”. També ho és, perquè la considera una cessió de sobirania inadmissible, el paper reservat al Tribunal de Justícia de la UE, que seria l’encarregat de dirimir les diferències d’interpretació entre el Govern i la Comissió. 

Allargar la negociació
Insisteixen els consellers que Concòrdia és “europositiva”, “perquè una cosa és el mercat únic i l’altra la UE en el seu conjunt”, i que cal efectivament “renegociar” la relació amb la UE. Però, quina és la via que proposen?  Essencialment, no tenir pressa i dilatar la negociació, que el Govern vol tenir enllestida a finals d’any. “No ens hem d’aixecar naturalment de la taula de negociació, però hem de negociar d’una forma progressiva, allargant el procés, deixant clares les nostres línies vermelles i esperant que la UE evolucioni i pugui assumir les nostres particularitats”.

Que les negociacions amb la UE arrenquessin formalment el 2015 no és motiu per córrer, diuen. “L’acord amb Síria es negocia des del 2007!” I li reclamen al Govern que no jugui la carta de la por i apel·li a una possible denúncia de l’acord duaner si no hi ha acord d’associació. “La UE no ha resolt mai cap acord comercial des del 2007. Mai. De fet, el Tracta de la UE no en preveu ni el procediment. El que volem dir és que el Govern ha de jugar net, actuar amb imparcialitat i informar dels avantatges d’un possible acord, és clar, però també dels riscos que comportaria”. 

Tota la claredat amb què es van expressar fins aquí, en fi, la van deixar de costat a l’hora d’augurar la posició del partit davant d’un hipotètic referèndum: la decisió la prendran en assemblea i quan arribi el moment.