Ara sí, el nou estadi és la prioritat

El mercat d’estiu es va tancar divendres amb la tretzena incorporació: Aurélien Scheidler. El davanter francès, cedit pel Bari, va tancar la plantilla dirigida per Eder Sarabia. A partir d’aquí, Jaume Nogués, director esportiu de l’entitat tricolor, té un altre tema per posar fil a l’agulla: el nou estadi. Els dies van passant i la solució sembla més lluny que a prop. La utilització de l’Estadi Nacional i també de l’Estadi Comunal Joan Samarra tenen data de caducitat i l’FC Andorra té el compte enrere activat des de fa dies, setmanes i fins i tot mesos. Hi havia una reunió prevista dilluns passat amb el Comú d’Andorra la Vella, però la van anul·lar. “Ara per ara, el tema de l’estadi és la nostra carpeta prioritària. Hem d’avançar i tirar endavant perquè crec que els timings se’ns comencen a menjar. Ho estem posant tot de la nostra part. Hem parlat amb el Comú d’Andorra la Vella, amb Govern i estem tenint moltes reunions. Ho hem de desatascar per un costat o per un altre”, va reconèixer Nogués, que va enviar un missatge de comunió entre ells i la resta d’entitats. “S’ha d’entendre molt bé el país. No estem sols. Hi ha moltes entitats implicades. Nosaltres no vam arribar aqui a trinxar-ho tot, ni molt menys, i entenem la situació del rugbi i de les federacions, i per tant, si es fa és pel bé comú. No podem pensar que si estem en una categoria més alta no som més que ningú. Crec que s’ha de fer un projecte amb el qual totes les entitats estiguem d’acord i tothom estigui content. És complex i ho hem de treballar amb molt de respecte”. 
Marxar del país no entra dins dels plans, de moment, de l’FC Andorra. “Nosaltres no entenem el projecte si no està al país. El projecte s’ha creat aquí. Ens ha costat fer-lo créixer, i això que ha crescut molt ràpid. A més a més, el sentiment de pertinença està començant a quallar. No tindria sentit que el projecte deixés el país ni que sigui de manera temporal. Hem d’estar aquí i hem de lluitar-ho. Parlant amb els comuns i amb Govern. És un projecte fet a Andorra i amb gent d’Andorra, tot i que venim de fora. El projecte seguirà aquí al 100%”.

BAIXAR EL SUFLÉ
Dues victòries d’inici i dues derrotes després. Aquest ha estat l’inici de la Lliga Hypermotion de l’FC Andorra. Jaume Nogués va deixar de fer volar coloms. “Les expectatives les hem de baixar una mica. Teníem unes expectatives inicials, que no sé per què, vam córrer molt ràpid perquè l’equip va començar a dalt guanyant els dos primers partits. Som una plantilla molt jove i hem d’aprendre moltes coses. Queden 38 jornades al davant i hem de seguir creixent”. I un missatge clar i directe. “Hem de fer un exercici de realitat. És evident que estem bé i que cada dia que passi estarem millor. Ens toca aprendre dels errors i també hem d’estar molt tranquils”. 

Base i paciència
Cap jugador de la base al primer equip, i la base es treballa al Gimnàstic Manresa. L’FC Andorra no posa mà a baix. No pot. “A llarg termini volem una base potent perquè confiem en la gent jove. L’FC Andorra ha anat molt ràpid i no és normal fer-ho tot en només quatre anys. Hem de tenir paciència. No podem competir amb el Barça, de l’Espanyol o del Girona. Demano temps i la farem créixer”. 
També va fer balanç del mercat d’estiu amb 13 fitxatges. “Han estat més moviments dels que pensàvem. Hi ha hagut més moviments dels esperats i estem molt contents amb la plantilla que tenim. Vull felicitar la secretària tècnica”. A més a més, Nogués va explicar que “el mercat espanyol és la nostra prioritat per l’adaptació a l’idioma, la cultura i el joc. Això sí, va arribar un moment que era díficil aconseguir jugadors d’Espanya i  l’últim dia vam mirar cap a fora d’Espanya. L’any passat teníem més necessitat i aquest no tanta. Ara a esperar que s’adaptin”. I el pròxim partit, a Miranda d’Ebro.

Oier Olazábal, l’‘avi’ de la plantilla entre la joventut

Rafael Giménez Jarque, més conegut esportivament com a Fali, va arribar al Barça Atlètic el 2016 cedit pel Gimnàstic Tarragona. Va signar per sis mesos i va estar dos anys. Aquell segon equip blaugrana anava últim al seu grup de segona divisió B espanyola i Fali va posar ordre entre tanta joventut. Tenia 22 anys, però semblava que estava més a prop dels 40. Va ser l’avi de la plantilla i també la veu de l’experiència. Tot plegat sempre va bé. Per tant, salvant les distàncies, Oier Olazábal arriba a l’FC Andorra per ser el guia espiritual entre tanta joventut i també molt de talent. Té 33 anys i Rubén Bover deixa de ser el jugador més veterà del grup. Té experiència i es va fabricar com a jugador a Can Barça, on va arribar en edat juvenil després de destacar amb el Reial Unión d’Irun. “Aquest FC Andorra em recorda molt a la meva època al filial del Barça, és a dir, gent molt jove i amb unes qualitats espectaculars que dintre de 4 o 5 anys veurem al màxim nivell”. I també tenen defectes. “Els joves jugadors són més impacients, això és típic en la joventut. Han de saber que la segona divisió és molt fotuda i és molt competitiva. Aquestes dues derrotes ens han posat a lloc, és a dir, a la realitat. És una plantilla amb molta qualitat, però hem de ser vius”. 
Oier es va estrenar diumenge a la banqueta acompanyant l’altre porter, l’asturià Dani Martín. Nico Ratti ha disputat aquests quatre primers partits. “Les plantilles necessiten tres porters per si de cas. Jo  vinc a competir. Soc conscient de com estic i em trobo bé físicament i mentalment. Lluitaré cada dia per jugar i no em vull posar l’etiqueta de tercer porter”. El d’Irun es veu amb opcions. “La temporada passada vaig seguir l’FC Andorra i ja vaig veure que Eder va fer ús dels tres porters. Aquest ha estat un punt més per venir aquí. Jo sé que si estic bé em donaran l’oportunitat”. I això que el curs passat ja el van voler. “Quan vaig acabar amb l’Espanyol vam parlar, però pel límit salarial no es va poder fer”.