Albert Areny Politòleg
Si s’ha vist que aquest estiu ha sigut intens, el que ens espera és encara pitjor. Aquests darrers mesos s’han apreciat notícies com; Mònaco ha trencat les negociacions amb la UE per l’acord i sembla que les presses que hi ha al Govern per a tenir l’acord firmat portaran aquest tema per mal camí. Hi ha més foscor que claror respecte a la relació amb la UE, hi ha molta incertesa amb les inversions estrangeres i l’habitatge i, sobretot, el full de ruta del país dels pròxims anys.
Mentre que no tenim clar res més enllà dels propers mesos, cal puntualitzar que tenim una de les eleccions comunals més compromeses dels darrers anys. Les competències claus relacionades amb la construcció i habitatge les tenen els comuns i ara s’ha de veure realment cap a on s’orienten les polítiques públiques.
La ‘majoria absoluta’ aconseguida per Demòcrates fa uns mesos posa a la ‘pole’ als taronges per a revalidar gran part de les parròquies, ara bé, cal recordar a tots els partits que ja les comunals són un altre joc. El taulell de joc és diferent i els actors implicats actuen de forma diferent.
El primer aspecte a analitzar són els electors. Cal saber si aquests es comporten de la mateixa manera que a les eleccions generals. Cal veure si en el passat hi ha hagut canvis o fugues de vots d’un partit a un altre. La fidelitat del vot cada vegada és més escassa i per a partits nous s’obren moltes oportunitats.
El segon aspecte és el del candidat. La imatge de partit és important per a unes generals, però a unes comunals les llistes electorals han d’estar compostes per a persones més properes i reconegudes. Cal un valor humà i proper per a guanyar als territoris.
A més, cal donar importància a l’agenda pública i l’agenda política. Els temes que ronden per l’escenari sociopolític marquen el debat. I aquests temes són interposats pels candidats, partits, mitjans de comunicació i lobbies. Aquests actors ja no són globals a tot el país, sinó que poden treballar de forma diferent a totes les parròquies. La visió del cosmos és més reduïda. Els temes com urbanisme ben segur que no seran tan apreciats a Escaldes com a Sant Julià. L’aigua estarà sobre la taula de forma diferenciada a Ordino que a Encamp.
Finalment, cal entendre la institució. Aquestes eleccions no estan marcades ideològicament, sinó que el sistema electoral i la formació de les llistes tenen molt a veure amb el com es vota a les comunals. El sistema majoritari dona estabilitat i govern a les parròquies, però ara més que mai ‘obliga’ a petits partits a crear llistes conjuntes sabent que en altres escenaris no es donarien. Aquest sistema condiciona molt el votant i el seu comportament, per això són necessaris els factors més humans a l’hora de crear dites llistes.
En conseqüència de tot plegat, concórrer en unes comunals és el més proper a entregar-te com a persona a la teva parròquia (si ets candidat) i també a fer-te molt més famós que els teus companys de les generals. Mira bé de tenir un contacte afí amb les persones de la teva parròquia i sobretot mostra responsabilitat i moderació. L’electorat andorrà és conservador i davant de tot vol garanties polítiques o visions del cosmos versemblants. Envolta’t de persones que hagin estat connectades amb la parròquia o d’algun sector professional com economia, dret o alguna que altra ciència social.