2 min
BarcelonaEren SMS enviats a l'atzar, provant combinacions de números de telèfons diferents fins que topaven amb algú que clicava l'enllaç. En el missatge es feien passar per membres de l'entitat bancària de la víctima i alertaven d'una fuita de seguretat en el sistema. O bé els venien que els havien cobrat una despesa il·legalment o bé que algú havia entrat al seu compte i havia fet moviments estranys. Per corregir-ho, havien de clicar l'enllaç, que portava l'estafat a una pàgina web amb un formulari per posar totes les seves dades. En realitat, ningú havia entrat al seu compte, però ara els estafadors ja ho podien fer.
A vegades, clicar l'enllaç ja significava fer una transferència de diners als delinqüents. Ara algunes entitats bancàries demanen confirmar l'operació per telèfon, i eren els mateixos estafadors els que trucaven a les víctimes fent-se passar per un treballador del banc. Així, si calia, també ja tenien el número de confirmació per poder entrar al seu compte. Altres cops, trucaven abans amb número ocult dient que rebrien un SMS i que havien de seguir els passos que s'indicaven. Per fer tot això necessitaven una estructura àmplia i organitzada, fins al punt que hi treballaven més d'un centenar d'estafadors. La Guàrdia Civil ha detingut 101 persones a Barcelona i a Madrid en un macrooperatiu que ha passat per altres països com Bèlgica, Estònia, França, Itàlia, Lituània o Malta, on els delinqüents tenien els comptes bancaris per blanquejar els diners estafats. En total, es calcula que haurien aconseguit més d'un milió d'euros de forma fraudulenta. De moment, els investigadors han pogut recuperar gairebé 400.000 euros.
Aquests diners han sortit dels comptes bancaris d'almenys 350 víctimes identificades. Això podria ser només, però, la punta de l'iceberg, ja que només a Cantàbria han rebut més de mil denúncies per estafes semblants. La majoria de les víctimes són espanyoles i la gran part de les detencions s'han fet a Barcelona i a Madrid. Segons fonts policials, els detinguts serien sobretot treballadors rasos i mediadors (que rebien els diners estafats al seu compte i després els transferien) més que els caps de l'organització. Als líders els continuen buscant i se sospita que podrien estar vivint en països de l'est o en paradisos fiscals. La investigació policial, doncs, continua, també per identificar més víctimes.
Les trucades i els missatges sempre els enviaven a la nit o en cap de setmana, aprofitant que algunes entitats bancàries no tenen atenció al client en aquestes franges horàries. No trucaven des de call centers ni estaven tots junts, ja que, segons fonts policials, treballaven de manera descentralitzada. Ara, a tots els detinguts se'ls atribueixen delictes d'estafa, pertinença a organització criminal i blanqueig de capitals.