La decisió del Govern de facilitar la quota general i la temporal als extracomunitaris no és del grat de l’USdA, perquè considera que és una manera de satisfer la necessitat de mà d’obra que tenen els empresaris a canvi de precaritzar la situació dels assalariats.
El secretari general, Gabriel Ubach, va comentar que no tenen res en contra dels treballadors dels altres països, però que per al sindicat la prioritat passa primer per la mà d’obra del país, per aconseguir que visquin de manera digna “i no amb les penúries actuals”. Ubach ho va explicar gràficament: “Mentre s’incorpora personal de fora, moltes persones que estan inscrites al Servei d’Ocupació no tornaran mai a tenir una feina”.
El líder sindical entén que s’ha de treballar de manera conjunta per reformular mesures que beneficiïn empreses i treballadors, però s’ha de frenar la inflació i incrementar els salaris, “tots, i no només uns quants”. Ubach considera que amb el nivell de vida actual el salari mínim s’hauria de situar en 2.000 euros perquè una família pugui afrontar amb certa comoditat les despeses que s’acumulen cada mes. L’altra via que s’ha de treballar, com no pot ser d’altra manera, és la problemàtica de l’habitatge.
El secretari va assegurar que disposen d’una proposta per acabar amb aquest mal anacrònic, que va preferir no detallar-la. En altres ocasions, Ubach havia dit que el Govern ha d’optar per “intervenir seriosament”, és a dir, “regular” el mercat immobiliari “perquè no pot ser que un pis de 1.000 euros passi a costar-ne 3.000”. Així, segons Ubach, el país s’hauria de dotar, en un període de temps relativament curt, d’un parc públic habitatges format entre 3.000 i 5.000 pisos, “ja que sense això no baixarà l’especulació”.
Per a Ubach, “la situació actual és insostenible”, i segons va recordar, el Govern i el grup parlamentari demòcrata es van comprometre a buscar solucions a aquesta qüestió, de la mateixa manera que s’ha de combatre l’elevat cost de la vida, “però les polítiques d’habitatge que s’han fet han estat un fracàs”.
El líder sindical té clares les prioritats: “Primer són els d’aquí, en segon lloc els treballadors dels països veïns, i després els comunitaris”. Ubach va deixar clar que no té res contra la procedència de la mà d’obra, però va apuntar que inundar el mercat laboral de treballadors “va en detriment dels andorrans i residents, i en la defensa dels seus drets”.
Des del sindicat s’insisteix que la prioritat de l’executiu ha de ser anivellar el poder adquisitiu dels treballadors amb el nivell de vida d’Andorra, que és alt per a les classes mitjanes i baixes. Ubach, que ja ha participat en la primera trobada amb la patronal en la Comissió Econòmica i Social (CES), no dona l’esquena a la possibilitat de negociar convenis col·lectius per sector, malgrat que la cultura sindical a Andorra és inexistent al sector privat. L’USdA està disposada a agafar aquesta responsabilitat i donar resposta a una de les demandes de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). Sobre la possibilitat plantejada al CES que les hores extres cotitzin a la CASS el mateix que les normals, el representant sindical no ho descarta del tot “sempre que les pensions comencin a ser dignes, tenint en compte que la mitjana és de 600 euros”. Ubach va recordar que en la majoria de països les cotitzacions dels treballadors es destinen a les pensions i el finançament de la sanitat es fa per una altra via.
Tornant als salaris, Ubach només contempla que s’incrementin o aconseguir rebaixar la inflació: “Creiem que no podem tenir un país de milionaris amb salaris mileuristes”. Patronal i sindicat es tornaran a reunir per avançar en un acord que satisfaci les dues parts. Aquest cop ho fan sense l’arbitratge del Govern, que se n’ha volgut quedar al marge a l’espera que, tot i les posicions distanciades, s’arribi a un consens.
El secretari general, Gabriel Ubach, va comentar que no tenen res en contra dels treballadors dels altres països, però que per al sindicat la prioritat passa primer per la mà d’obra del país, per aconseguir que visquin de manera digna “i no amb les penúries actuals”. Ubach ho va explicar gràficament: “Mentre s’incorpora personal de fora, moltes persones que estan inscrites al Servei d’Ocupació no tornaran mai a tenir una feina”.
El líder sindical entén que s’ha de treballar de manera conjunta per reformular mesures que beneficiïn empreses i treballadors, però s’ha de frenar la inflació i incrementar els salaris, “tots, i no només uns quants”. Ubach considera que amb el nivell de vida actual el salari mínim s’hauria de situar en 2.000 euros perquè una família pugui afrontar amb certa comoditat les despeses que s’acumulen cada mes. L’altra via que s’ha de treballar, com no pot ser d’altra manera, és la problemàtica de l’habitatge.
El secretari va assegurar que disposen d’una proposta per acabar amb aquest mal anacrònic, que va preferir no detallar-la. En altres ocasions, Ubach havia dit que el Govern ha d’optar per “intervenir seriosament”, és a dir, “regular” el mercat immobiliari “perquè no pot ser que un pis de 1.000 euros passi a costar-ne 3.000”. Així, segons Ubach, el país s’hauria de dotar, en un període de temps relativament curt, d’un parc públic habitatges format entre 3.000 i 5.000 pisos, “ja que sense això no baixarà l’especulació”.
Per a Ubach, “la situació actual és insostenible”, i segons va recordar, el Govern i el grup parlamentari demòcrata es van comprometre a buscar solucions a aquesta qüestió, de la mateixa manera que s’ha de combatre l’elevat cost de la vida, “però les polítiques d’habitatge que s’han fet han estat un fracàs”.
El líder sindical té clares les prioritats: “Primer són els d’aquí, en segon lloc els treballadors dels països veïns, i després els comunitaris”. Ubach va deixar clar que no té res contra la procedència de la mà d’obra, però va apuntar que inundar el mercat laboral de treballadors “va en detriment dels andorrans i residents, i en la defensa dels seus drets”.
Des del sindicat s’insisteix que la prioritat de l’executiu ha de ser anivellar el poder adquisitiu dels treballadors amb el nivell de vida d’Andorra, que és alt per a les classes mitjanes i baixes. Ubach, que ja ha participat en la primera trobada amb la patronal en la Comissió Econòmica i Social (CES), no dona l’esquena a la possibilitat de negociar convenis col·lectius per sector, malgrat que la cultura sindical a Andorra és inexistent al sector privat. L’USdA està disposada a agafar aquesta responsabilitat i donar resposta a una de les demandes de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). Sobre la possibilitat plantejada al CES que les hores extres cotitzin a la CASS el mateix que les normals, el representant sindical no ho descarta del tot “sempre que les pensions comencin a ser dignes, tenint en compte que la mitjana és de 600 euros”. Ubach va recordar que en la majoria de països les cotitzacions dels treballadors es destinen a les pensions i el finançament de la sanitat es fa per una altra via.
Tornant als salaris, Ubach només contempla que s’incrementin o aconseguir rebaixar la inflació: “Creiem que no podem tenir un país de milionaris amb salaris mileuristes”. Patronal i sindicat es tornaran a reunir per avançar en un acord que satisfaci les dues parts. Aquest cop ho fan sense l’arbitratge del Govern, que se n’ha volgut quedar al marge a l’espera que, tot i les posicions distanciades, s’arribi a un consens.
LES COTITZACIONS DE LES HORES EXTRES
La CEA demana una rebaixa de les cotitzacions de les hores extres, de manera que s’equiparin amb les de les hores ordinàries. Aquesta seria una “condició prèvia” per negociar amb els sindicats augments salarials per a l’any vinent, més enllà del que es pugui establir per al salari mínim. Aquesta mesura, i altres que es puguin prendre, faria que les empreses puguin alliberar recursos per destinar-los als augments salarials sense que perdin competitivitat. La CEA va afirmar que cal preservar la competitivitat.