L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha reivindicat aquest dilluns un “creixement tranquil i sostenible” de la ciutat. Barrera ho ha afirmat en una compareixença de premsa que ha convocat per a trametre una resposta institucional a les declaracions fetes els darrers dies per representants polítics andorrans respecte dels treballadors fronterers, en què s’apostava per incrementar el nombre de persones que viuen a l’Alt Urgell i treballen a Andorra per a fer front a l’actual creixement demogràfic del Principat.
El batlle urgellenc ha llegit un comunicat que consta de quatre punts clau. El primer subratlla que la Seu d’Urgell vol seguir apostant per un creixement equilibrat i apunta que “per tant, no es pot permetre una arribada massiva de persones que trenquin aquesta dinàmica”. En segon lloc, i també relacionat amb aquest objectiu, Joan Barrera recorda que a la capital urgellenca “els equipaments municipals, educatius, sanitaris i socials estan dimensionats per a la població existent i no es poden crear desequilibris que no estiguin en concordança amb la realitat pròpia de la ciutat”.
En tercer lloc, l’alcalde de la Seu defensa que “la manera d’afrontar el futur comú és a través del respecte, el diàleg i el reconeixement mutu”. I en aquest sentit, finalment, l’equip de govern municipal explica que estan “a favor de treballar conjuntament per a fer possible la gran aposta de futur que seria l’establiment d’un organisme permanent per a intensificar les relacions entre el Principat d’Andorra, la ciutat de la Seu i l’àrea d’influència veïna, en els àmbits d’interès comú de la sanitat, l’educació, la indústria o el comerç”, entre d’altres.
Per a acabar la compareixença, Joan Barrera ha volgut remarcar que “totes les relacions han de ser amb diàleg, respecte i reconeixement mutu”. Alhora, ha avançat que estan consensuant un document comú amb tots els grups municipals de l’Ajuntament de la Seu, de cara a tenir un posicionament unànime sobre quin ha de ser el model de futur de la ciutat.
Resposta a declaracions de dirigents del Govern d’Andorra
Aquesta setmana passada, en una roda de premsa, el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, va confirmar que la planificació de futur del seu executiu passa perquè més gent que treballa a Andorra no visqui al país sinó que ho faci en “zones frontereres”, que bàsicament és la Seu d’Urgell i el seu entorn. Espot ho justificava tot afirmant que el futur Acord d’associació amb la Unió Europea pot incrementar encara més les possibilitats de creixement i que això només serà possible si hi ha més gent que té la feina al Principat però viu a fora.
El dirigent ratificava així les afirmacions fetes dimarts passat per la nova ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que en una entrevista al Diari d’Andorra va assegurar que “la mà d’obra haurà de buscar pisos a fora si aquí no n’hi ha”. Davant el ressò que han tingut aquests posicionaments, tant a Andorra com a la Seu, aquest cap de setmana Xavier Espot ha negat que vulguin “expulsar ningú” i ha dit que el que pretenen és “dignificar el fet de viure fora d’Andorra” i que els fronterers tinguin els mateixos drets que els residents, tot confirmant en tot cas la seva intenció que s’incrementi la quantitat de gent que travessa la frontera per a treballar.
Aquesta darrera dècada la població fixa d’Andorra ha augmentat en més de deu mil persones i ha superat així la barrera de les 80.000. Les darreres actualitzacions del cens, a més a més, confirmen que de moment aquest creixement no s’ha frenat i que aquest estiu ja s’ha arribat als 83.500 habitants. Una dada que encara s’eleva més, fins als 88.500 residents, si s’agafa com a referència la suma dels censos dels set comuns del país.
